dissabte, 27 de desembre de 2008

Consumisme

El primer que cal aclarir és que no s’ha de confondre l’economia de consum amb el consumisme. L’economia de consum ha existit des de que l’espècie humana deixà de ser un simple primat, adquirint la capacitat d’aprofitar els sobrants de les seves necessitats de subsistència i intercanviar-los amb els seus congèneres. Aquest fet activa el mecanisme de creació de necessitats no vitals i la possibilitat de cobrir-les gestionant els propis excedents. Tot i que el raonament és massa simple perquè es pugui considerar com un principi científic, no deixa de ser un punt de partida conceptual per explicar el comportament humà en aquest aspecte. Si aquest comportament es mantingues en uns termes d’equilibri, no suposaria sinó una anella més dintre l’equilibri natural, el problema es presenta per la pròpia diversitat de l’espècie amb graus diferents d’intel·ligència i de sentiments, que activen d’immediat els mecanismes de l’enveja i l’ambició, creant a partir d’aquí les aberracions de comportament representades de moltes maneres diferents, com poden ser: l’assassinat, la sostracció,  l’engany, l’explotació, l’esclavitud, la submissió, el poder o l’avarícia. El consumisme seria doncs una aberració de comportament de l’economia de consum, en la que la necessitat vital de l’individu ja no és la seva pròpia subsistència, sinó que posa en el primer esgraó vital, el creixement de la seva capacitat de consumir.

Comportaments de consumisme n’hi ha hagut sempre al llarg de la història i els veiem representats en diferents èpoques i civilitzacions. Que sapiguem per això, mai aquest comportament havia estat tant generalitzat entre la població de la civilització dominant (primer món).

Posat en clar aquest concepte, cal seguir avançant en els raonaments que ens han de permetre entendre la situació actual i els criteris que s’han de canviar, per poder sortir del cul de sac on ens trobem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada