Faig un parèntesi per parlar de la distribució dels recursos a l’estat espanyol, una qüestió més propera i polèmica, però no per això menys important per nosaltres.
A mitjans dels 80 vaig assistir a una sessió organitzada pel Col·legi d’Economistes, sobre els nous esquemes fiscals promoguts pel PSOE, que acabava guanyar les eleccions generals de 1982, i en la que actuava com a ponent l’ aleshores Secretari d’Estat d’Hisenda Josep Borrell. Després d’unes explicacions, mes aviat justificatives, de la funció ambivalent del Ministeri d’Hisenda com a recaptador i com a controlador de la despesa pública, va fer una extensa descripció de la forma d’aplicar la llei dels Fons de Compensació Inter-territorials, que feia poc s’havia aprovat.
Sempre he cregut que els economistes professionals, per conservar la integritat dels seus raonaments, no poden ser polítics encadenats a la disciplina d’un partit i han de preservar sempre la seva llibertat de pensament i opinió. Per això dintre l’àmbit en que em trobava, vaig creure convenient plantejar una qüestió sobre un tema que no m’acabava d’encaixar, i que poc més o menys era la següent:
- Parlant només en termes de productivitat, no passarà que amb aquest sistema de compensació, estiguem descapitalitzant les regions que són motors de la nostra economia, per invertir-ho en altres regions sota criteris de dubtosa aplicació productiva i que, tot plegat, provoqui un davallada global de la capacitat de producció de la nostra economia, sortint-ne tots perjudicats ? – Metafòricament parlant, no seria millor enlloc de donar-los peix, ensenyar-los a pescar ?
La resposta va ser decebedora:
- Aquest és un tema polític i jo no puc opinar.
Han passat 25 anys i em continuo fent la mateixa pregunta, ara però sense canyes ni peix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada