A les darreres dues dècades, la paraula globalització ha envaït la majoria dels textos sobre política, economia, mercats, gestió empresarial, etc.., amb la certesa de que la mundialització, interpretada com a mercat mundial obert, era un fet inexorable, una via sense retorn cap a una nova situació en el flux d’intercanvi de bens i serveis.
Amb l’eliminació de la major part dels aranzels, el consumidor disposava d’una oferta cada vegada més àmplia de productes manufacturats a preus més competitius. Els productes del mercat interior suportaven molts més costos afegits socials que els fabricats en països del tercer món o en economies emergents, on el cost de la ma d’obra i les càrregues socials i impositives res tenien a veure amb els dels països occidentals. Així el mercat s’ha vist cada vegada més nodrit d’articles no vitals que han alimentat la voràgine consumista del món occidental, quins productes no han fet més que traslladar els excedents dels països consumidors cap a els països productors, fabricants d’aquests productes. Tot plegat en un marc especulatiu per part de les multinacionals, a la recerca de l’explotació de la població més desafavorida, marcada per economies de subsistència i al marge de qualsevol sistema de protecció social. Paral·lelament, les necessitats de consum de la població del primer món, han incrementat les seves necessitats monetàries provocant, d’una banda l’increment dels costos de producció en els seus països i d’altra banda l’increment de l’endeutament familiar. Els fabricants locals que havien muntat les seves plantes a prop dels llocs de consum protegits per les càrregues aranzelàries i les despeses de transport, veuen que amb l’elevació dels seus costos de producció, si volen competir amb igualtat de condicions, han de traslladar les seves factories a països on la ma d’obra sigui més barata. A partir d’aquí es produeix un èxode massiu d’indústries manufactureres, incrementant en major o menor mesura, el pes dels serveis, la construcció i l’obra pública en el conjunt del PIB de cada estat.
La globalització ha suposat per tant, un canvi en el mapa de l’economia productiva, acompanyat d’una redistribució de la riquesa, representada per uns excedents que es redueixen en els països industrialitzats occidentals i s’incrementen en les economies emergents i orientals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada