Relació entre la globalització i la crisi financera.

Quina relació hi ha entre la globalització i l’enfonsament del sistema financer?. De fet la connexió no s’ha de buscar en la globalització per si mateixa, sinó en el trasllat de l’economia productiva i els seus excedents als països emergents, que ha comportat una falta d’aportació de capital a les empreses occidentals, que han hagut de recórrer al mercat financer, el qual ha respost concedint préstecs molt per sobre la valoració real dels actius i de les capacitats de generar benefici de les pròpies empreses, que per altra banda necessitaven repartir dividends per mantenir la cotització de les seves accions, que alhora recollien l’estalvi privat no representat per actius monetaris. Al mateix temps els actius monetaris dipositats als bancs s’inverteixen en els préstecs concedits a aquestes empreses, tancant així un cercle en el que l’estalvi no va a la inversió, sinó que s’usa per compensar la diferència entre la cotització dels actius i el seu valor real, o sia les pèrdues amagades cada vegada més grans. 

La crisi hipotecària és un element més d’aquesta espiral, les entitats creditícies, necessiten justificar els seus guanys, per mantenir les seves cotitzacions, per això forcen la venda del diner als compradors domèstics, concedint préstecs hipotecaris sense control, només basats amb la capacitat de pagament de les quotes per part de les unitats familiars i no en el valor real dels bens hipotecats. En el moment que es comencen a produir impagaments i, per tant, es trasllada com a actiu a l’entitat creditícia, el valor dels bens de les hipoteques executades, en substitució del valor nominal dels préstecs, aquests no es reflecteixen com a pèrdua i les quotes pagades pels crèdits solvents no s’utilitzen per a nous préstecs sinó que es destinen a pagar als inversionistes que retiren el seu capital. La situació final és la mateixa que he explicat abans, els passius de capital no venen representats per actius reals sinó que compensen pèrdues acumulades amagades. 

I això ho ha provocat la Globalització?, no, la globalització només ha provocat el trasllat de capitals, la caiguda del sistema financer ho ha provocat la manca d’informació fidel, propiciada pels inversionistes que necessitaven guanyar temps per retirar les seves aportacions. Si haguéssim tingut la informació a temps, hauríem vist abans que érem més pobres del que ens pensàvem i no haguéssim tingut oportunitat de continuar gastant els nostres recursos, hi haurien hagut menys pèrdues i no hi hauria hagut desinversió ja que aquesta no hauria suposat cap avantatge pels inversionistes espavilats. No és que hagués canviat la situació, sinó que la caiguda s’hauria traduït en una frenada amb més temps d’adaptació i de reacció. La globalització és una causa de la crisi econòmica occidental, però no la responsable de la crisi financera. La culpable del desgavell financer és la inoperància dels mecanismes de control del propi sistema.