Tradicionalment s’ha considerat que els factors essencials de producció són tres: terra, treball i capital. Però el treball és el factor per excel·lència, necessari per a posar en producció la resta de factors, cal aplicar treball per extreure els recursos naturals i acumular excedents de treball per a generar capital. Les diferents teories econòmiques no fan res més que entrar en detall de l’organització d’aquests factors i els equilibris o desequilibris dels sistemes econòmics.
Si considerem que els excedents de producció són els que determinen la capacitat de generar riquesa, quan una economia individual o col·lectiva deixa de ser excedentària, la via per capgirar la tendència i generar superàvits és incrementar la quantitat i qualitat del treball, físic i intel·lectual, que s’aplica en tots els àmbits de la producció.
La nostra riquesa queda condicionada al treball que siguem capaços d’oferir a l’economia productiva. Si deixem de destinar temps al treball per dedicar-lo a gaudir dels excedents, tard o d’hora haurem de tornar a destinar esforç de treball, per a poder recuperar els excedents consumits i el capital perdut.
La capacitat que tinguem per mantenir en equilibri aquest factor, determinarà la intensitat de les fluctuacions cícliques de la nostra economia. Una gran davallada en la nostra capacitat productiva, només pot ser compensada per un increment notable en la nostra aportació de treball. No és possible el canvi de tendència només amb l’aportació de capital, ja que aquest prové dels excedents del nostre propi treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada